Inauguració de l'exposició de pintures de Rafa Hernández: Per a una vida líquida.
Infinitat de línies llisquen per innumerables fulls de dibuixos a una velocitat desmesurada que els impedix prendre assentisc. Estes línies avancen precipitadament però sense rumb, canvien compulsivament però sense substància. Són arrossegades, copiades i manipulades per la insistent pressió que exercix el caos i la necessària busca d'un orde. (...) No obstant això les línies es van tancant, construïxen objectes i situacions: una gran taca, lenta però en continu moviment descendent s'estén sobre el paper. ...Res del que ací ocorre té pes sobre el pensament.Però què bonica és la pintura!”