Festival d’Orquestres de Pols i Pua

1a Part
RONDALLA ESCOLA DE MUSICA DE GATA

Vals Pica Pica, anònim

La Leyenda del Beso, de Soutullo i Vert

Camino de Rosas (pasdoble), de José Franco

La Gran Via, de Chueca i Valverde

Fiesta Pagana, de Mägo de Oz

Dtors.: Manolo Olivenza i Maite Jaen



2a Part
ORQUESTRA DE POLS I PUA DE LA SFA

Minuet, de F. Colomer

Music for Play, de Claudio Mandonico
I. Entrada · II. Canzona · III. Rítmico

Suite Española, d’Enrique de Ulierte
I. Fandango · II. Malagueña · III. Zapateado

O sole mio, de Capua i Mazzucchi

Danza Húngara núm.5, de J. Brahmns

Director: Raúl Mahiques Canet

PICA PICA és un vals veneçolà de procedència i autor desconeguts molt popular i interpretat en varietats d'instruments. Tal volta les versions millor acollides siguen les de guitarra i, per descomptat, les d'agrupacions tradicionals veneçolanes. La versió de rondalla manté el seu caràcter i ho apropa a la nostra sensibilitat.

LA LEYENDA DEL BESO sarsuela estrenada el 1924 d'enorme èxit i de la qual s'ha mantingut, sobre tot, el seu Intermedi –que és el que nosaltres escoltarem- d'un lirisme i una bellesa aclaparadores. S’han fet moltíssimes versions per tota classe d'instruments i agrupacions orquestrals, fins i tot hi ha una versió per veu i, clar està, també per instruments de corda polsada.

CAMINO DE ROSAS pasdoble original per banda de José Franco (Cariñena-Saragossa 1878 – Bilbao 1951). Director de banda i compositor. Fundador i Director del Conservatori de Vizcaya. Autor prolífic, sobre tot d'obres per banda i conegut i famós per les seues marxes de processó i dos pasdobles: “Agüero” i “Camino de Rosas”

LA GRAN VIA és una selecció d'aquesta famosa sarsuela escrita a duo per Francisco Chueca, Madrid 1846-1910, i Joaquin Valverde, Badajoz 1846-Madrid 1910, estrenada el 1889 i de la que Niztche digué: “..és tan genial com impossible de qualificar”. La parella Chueca i Valverde col·laborà en moltes sarsueles. Chueca posava la inspiració i les melodies i Valverde, que tenia més formació musical, arranjava i orquestrava. Per cert que Joaquin Valverde és el pare de “Quinito” Valverde, autor de la famosa cançó “Clavelitos”.

FIESTA PAGANA és una peça del grup de rock madrileny “Mägo de Oz”. No és gens habitual escoltar en una rondalla arranjaments de temes de rock, ara, cal dir que la melodia i el compàs del tema, una espècie de Giga, fan ben agradable i reeixida la seua interpretació en aquest conjunt instrumental.

MINUET, una preciosa particel·la d'un autor del que no tenim més notícies. La peça és exquisida, alegre, fresca i vivificant. Una bona manera d'encetar l'actuació de l'orquestra de la SFA.

MUSIC FOR PLAY és una suite de Claudio Mandonico, Brescia 1957, músic polifacètic que ha estudiat i toca una varietat d'instruments inimaginable. Entre moltes altres activitats col·labora i dirigeix l'orquestra de pols i pua “Citta de Brescia”. Autor de moltes obres per orquestra de pols i pua, entre les més famoses: Suite Spagnola; Jazz Pop Rock Suite i la que escoltarem a l'orquestra de la SFA.

SUITE ESPAÑOLA. Són multitud les suites espanyoles per tota classe d'instruments i agrupacions. La d'Ulierte Bernal, professor de música i compositor mort a Madrid el 1985, ens sorprendrà pel seu arrelament al més típic de la música espanyola, millor dit: andalusa; i al mateix temps per les seues gosadies harmòniques, modernes i impactants, que estem segurs captaran la seua atenció.

O SOLE MIO, la molt coneguda cançó napolitana que des de la seua creació el 1898 s'ha mantingut popular al llarg de tot el món. L'han cantada Enrico Caruso, Mario Lanza, Luciano Pavarotti, Josep Carreras, Josephine Baker, Jorge Negrete, etc.

DANZA HÚNGARA NÚM. 5. Les danses hongareses de Johannes Bramns és un conjunt de 21 danses basades la majoria en temes del folklore hongarès. Són miniatures d'entre un i quatre minuts. Originalment escrites per piano a quatre mans, la meitat les arranjà per piano a soles i les n. 1,3 i 10 per orquestra. Antonin Dvorak enllestí l'arranjament per orquestra de totes les demés. La més popular tal volta siga la n.5.